Aquests dos temas tenen un significat molt divers per les diferents comunitats o persones del món.
La vida segons la religió, no només és un bé, sinó que a més és un do, un regal. Aquest do ha sigut donat per Déu: només deu és amo de la vida. Cada ànima és creada individualment i personalment per Déu i només Déu té dret a decidir quan la infon a un cos i quan el seu temps d'estada a la terra ha acabat. L'instint de vida i l'instint de mort sempre lluiten per guanyar la batalla. La vida comença a tenir sentit quan ajudes un altre a posar-se dret i a caminar. Quan respires inflant els teus pulmons d'aire i notes que no estàs sol tot i estar al desert. Quan mires al cel i veus les estrelles que dominen el firmament, i comprens que no estàs sol, comprende que la vida és molt més que el simple palpitar del teu cor.
Per una altra banda, el tema de la mort per la religió cristiana es quan l'ànima es defineix com el lloc on es concentren els nostres sentiments i els nostres pensaments. El nostre esperit. El nostre veritable JO. D'acord amb La Bíblia i en contra de les creences populars no ens visiten ni penen. Ja que quan morim, quedem en estat d'espera inconscient per al judici o van directament al cel
.
Ara bé, des del meu punt de vista, aquests dos temes han estat molt presents i el significat és molt més intens. El meu concepte de vida es l’avui, és el fet de vivir cada segon com si fos l'últim, ja que mai sabrem quan arriba el moment en el que ja no hi serem; vida és el mateix que un regal, ja que és un privilegi tenir-ne la capacitat de poder simplement respirar, quan hi ha persones que lluiten cada segon per poder fer-ho.
Mort, aquesta és una d'aquelles paraules que escoltes i començes a posarte nervios, pel fet de pensar com serà, si patirem, que es el que segueix despres...Pero el que ens tendría que preocupar no son totes aquestes preguntes, sinó haber perdut el temps, que arribi el moment i no hagis gaudit de la teva vida pensant en com serà. Per a mi la mort, encara que a estat molt present a ma vida, es un cicle més, on totes les persones o éssers tenen que pasar. Cada persona té diferents formes de pensar sobre aquests, pero a la fi, sempre serà el mateix. Vida es el que tots tenim, fins que arriba la mort i acaba amb tot això.
No hay comentarios:
Publicar un comentario