Calendari liturgic

És el nom solemne dels diferents períodes de l'any que organitza l'Església cristiana com a forma de celebrar la història de la salvació, és a dir, es basa en el cicle de vida, mort i resurrecció de Jesucrist. Aquest calendari comença l'últim diumenge de novembre, i la comunitat cristiana celebra el calendari d'Advent aquest dia, i després es prepara per al Nadal (el naixement de Jesús). Està estructurat de la seguent manera:

Advent: és el primer període del any, i consisteix en la etapa de preparació espiritual per la celebració del naixement de Crist. La seva duració es de 22 a 28 dies, ja que sols hi ha son els 4 diumenges més pròxims a la festivitat de Nadal. 

Nadal: és una de les festivitats més importants del cristianisme, i commemora el naixement de Jesús, i és celebra el 25 de desembre en l'església catòlica. 

Quaresma: és el període del temps litúrgic destinat per l'Església catòlica, l'Església catòlica, encara que amb inicis i durades diferents, per a la preparació de la festa de Pasqua. 

Pascua: La Pasqua marca el final de la Setmana Santa, en la qual es commemora la crucifixió i mort de Jesús. El primer diumenge de Pasqua és la festa central del cristianisme, en la qual es commemora, la resurrecció de Jesús al tercer dia després d'haver estat crucificat. A la Setmana Santa li segueix un període de cinquanta dies anomenat Temps pasqual, que acaba amb el Diumenge de Pentecosta. 

Temps ordinari: l'ultima etapa es definida com "el temps en què Crist es fa present i guia a la seva Església pels camins del món"; un temps menor o un temps no fort. L'any litúrgic, es diu temps ordinari al mateix temps que no coincideix ni amb la Pasqua i la seva Quaresma, ni amb el Nadal i el seu Advent. Són trenta-tres o trenta-quatre setmanes en el transcurs de l'any.

Com a representació simbolica hi tenim les estoles i casulles. Aquesta es la vestimenta dels sacerdots, que va cambiant cada vegada que cambiem de temps en el momnt d'Advent. Els diferencien per diferents colors;

Verd: sempre s'ha associat amb l'esperança i la vida. Aquest color s'utilitza durant l'anomenat 'Temps Ordinari', el temps més llarg de l'any, es a dir, bàsicament s'utilitza quan no se celebri una festa concreta. 

Vermell: és el color del foc i de la sang. En aquest cas, quan el sacerdot vesteix de vermell, significa o bé que és Pentecosta o alguna celebració relacionada amb l'Esperit Sant, o que commemorem algun màrtir de l'Església, o per últim, que és Divendres Sant.

Blanc: està associat a la puresa o la innocència. Si veus a un sacerdot de blanc serà un moment de celebració d'una festa important com el Nadal o la Pasqua

Morat: simbolitza la dignitat o l'espiritualitat. És el color que s'utilitza també per a distingir als bisbes, associat a la pietat. Quan vegis al sacerdot vestit de morat ull, prepara't. Vol dir que estàs en un moment d'espera, penitència i preparació, perquè estaràs en el temps de Quaresma o en el d'Advent. 

Blau: és el color de la pau, de la neteja i la puresa. I és un color molt especial per als espanyols, perquè és el que utilitza el sacerdot exclusivament el dia 8 de desembre, dia de la Immaculada Concepció. 

Rosa: representa l'amor, el lliurament o la generositat. I a l'Església Catòlica, els capellans ho utilitzen per a oficiar la missa corresponent al tercer diumenge d'Advent i en l'Eucaristia del quart diumenge de la Quaresma, es a dir els diumenges de l'alegria.