Castanyada VS Hallowen

La castanyada es una celebració molt típica a les comunitats de catalunya, Aragó, València i les Illes Balears. Aquesta ceremonia, el Halloween d'aquí perquè es realitza el dia de Tots Sants. Tot i això, hi ha vegades que es trasllada durant més dies convertint-se en una temporada on abunden aquests aliments que s'il·lustren a les taules de les famílies. La Castanyada prové d'una festa funerària de fa molts anys relacionada amb cultes pagans. És un àpat on les castanyes són el producte principal, els moniatos, fruita confitada i els panellets, de sabor dolç i que acompanyen de vi moscatel o vi dolç. Si hem de posar una data a aquesta celebració seria a finals del segle XVIII derivada dels banquets funeraris on es menjaven llegums o fruits secs. Aquest ritu funerari en realçava el sentit simbòlic de comunió amb l'ànima dels difunts amb les castanyes, en concret, amb el rostit mentre es resen les tres parts del rosari.

La Castanyera és el personatge que simbolitza la tradició de la Castanyada i que tots els nens esperen els dies previs a la festa. Sol representar-se com una dona anciana, vestida pobrament i amb un mocador al cap, davant d'un rostidor de castanyes per vendre pel carrer. Porta una àmplia faldilla folrada amb un devantal de cànem i llana i al cap hi llueix una caputxa blanca de llana, molt llarga, que li arriba per sota de mitja faldilla i la porten lligada al coll i la cintura. Tradicionalment sortien amb un forn de fang semblant a una copa i venien vuit castanyes per un “quart”.

Per altra banda, hi tenim el halloween. Aquest és un event celebració de la vigília de Tots Sants a la majoria de països anglosaxons. Una tradició que dé origen cèltic i que cada cop més països se sumen a celebrar-la.                   Una forma de protecció per allunyar els esperits malignes era la de arrestar fogueres o utilitzar màscares i disfresses per espantar-los i evitar ser reconeguts. També, col·locar a les cases ossos, calaveres o qualsevol altre objecte que tingui relació amb la mort. 

Una de les llegendes d’aquesta festivitat es "Truco o trato" i com a símbol la carbassa.

Els dies següents, després d'aquests dies de celebracions hi venen l'1 i el 2 de novembre.

La gent va commemorar una altra data important del calendari de l'església, el Dia dels Difunts. Aquests dos esdeveniments de vegades es confonen, però són diferents, tot i que tots dos són estimats. Encara que en el primer cas es respecten sants coneguts i desconeguts, és a dir, persones que no han estat canonitzades però han viscut davant Déu, el Dia de Difunts commemora els cristians batejats. Concretament, l'església creu que aquest grup de difunts va morir de culpa al purgatori a causa dels petits pecats a l'ànima.

Per mi totes aquestes celebracions em transporten a un moment en especial.

La castanyada en fa tornar als temps de la primaria, on era més petita. No m'anava de les coses realment importants. En aquell moment l'unic important era trovar un mocador vermell o negre per posar-me al cap amb el meu vestit de castanyera.

Hallowen, des del meu punt de vista, mai va ser tan simbólico,encara que m'agradava la idea de anar amb una desfreça. 

Per últim, el dia dels difunts. Quan era una nena, mai vaig pensar en aquest dia com una celeració, fins que van passar una serie d'esdeveniments que van canviar tot allò que hi pensava. Des del meu punt de vista, para que se més coses (a comparació de quan era petita), està be poder recordar els morts i que els puguin tenir un dia en el que la seva família els hi visiten, sense importar el fet de que la persona ja no hi està de cos.

Al capdavall, una persona mai se'n van si les persones que les estimen mai els obliden.