Ens situem en un hospital de Badalona, on hi ha per cada pacient, diferents històries.
Entre ells, trobem un grup d'amics amb diversos problemes familiars, punts de vistes diferents, actituds peculiars, etc. Tenen moltes diferencies, però tenen una cosa en comú, lidiar el càncer amb alegria i amb un somriure que il·lumina tot l'hospital.
Des del punt de vista del protagonista (Miguel Ángel), el càncer és una malaltia, que encara que sigui complicada de portar, mai et pots retre, ja que si estàs malalt fisicament, almenys, hi tens que estàr actiu amb el que t'agrada i portar les coses amb tranquilitat. Nogensmenys, es defineix com una persona que prefereix mostrar que es forta de cara a les persones, però, que molt dins d'ell sap que necessita tenir a prop a les persones que ell estima.
Per part d'un dels seus amis (Izan), va ser molt complicat acceptar el que li estava passant, però gràcies als seus amics i ha com anava avançant gràcies a les polseres vermelles (fent referències a les operacions), va aconseguir admetre que de les coses dolentes també podem treure episodis bons.
Des del meu punt de vista, aquesta pel·lícula ens designa que, encara que hi hagi problemes al nostre voltant, hem de treure-li les coses bones, perquè el temps passa i amb això nosaltres. Així doncs, no val la pena plorar les penes, sinó riure'ns d'això, ser més fort que les nostres desgràcies i no deixar que ens consumeixen.
Els 3 simbols a destacar, són representacions a esdeveniets personals...
Com a segon símbol, les polseres.
Aquestes són la interpretació de superació, representen les ganes de sortir d'una realitat que no volem, tot i que les afrontem.
Per a mi, les polseres fan part dels problemes que els protagonistes volien portar-se com a record. La memoria de saber que han sortit d'un lloc on moltes persones no ho han fet.
Comparteixo el pensament o la idea que reflecteixen en la pel·lícula, ja que, tot i que sortien de les operacions , sempre tenien el record d'on van estar i com ho van afrontar i aixo tambe ens ensenya la força de voluntad que tenen, a l’hora de voler recordar aquell lloc on van patir tant, per poder tenir més força.
Com a últim símbol, la foscor.
Per els protagonistes la foscor era la hora on ells es sentien lliures, on podíen gaudir de la vida, ja que al matí tenien que enfrontar la realitat de les seves malalties i problemes.
Per a la majoria de persones, la foscor es un moment on ens sentim buits i sols, des del meu punt de vista, la foscor es un moment de la nostra vida que si o si ha d'arribar, ja sigui en interpretació de la nit o de problemes, peró, al capdavall sempre surt la llum.